Localització: Esfèric Barcelona

Makeup: Eva Sanz

Vestit núvia: Aire Barcelona

Vestit nuvi: Hugo Boss

D’una boda surt una altra… ahir eres una de les dames d’honor i avui la núvia.
La vostra, una boda diferent. Una boda de petit format feta a mà i a mida. Una boda ambientada, cuinada i servida pels amics i familiars més propers.
Un plaer poder ser-hi per fotografiar-ho tot.

—–

De una boda sale otra… ayer eras una de las damas de honor y hoy la novia.
La vuestra, una boda diferente. Una boda de pequeño formato hecha a mano y a medida. Una boda ambientada, cocinada y servida por los amigos y familiares más cercanos.
Un placer poder estar allí para fotografiarlo todo.

Música:

Litoral

«El nostre meridià de Greenwich privat«

Església: Església de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora de Barcelona

Localització: Can Ribas de Montbui

Perruqueria: Natalia Navarro  (+34) 635 988 215  natalianmakeup@gmail.com

Vestit núvia: Mireia Barcelona

Vestit nuvi: Señor

Cadillac Deville: Classics & Luxe

Video: Fotogenical

Totes les bodes són diferents i totes tenen quelcom que les fa especials, i quan tens l’oportunitat de fotografiar-ne una com la de la Lis i l’Eric, et sents afortunat.

Tens la sort de poder treballar per a una parella que confia plenament en tu i que et dóna tota la llibertat creativa per a fer el que vulguis.

M’agrada fotografiar el que veig sense alterar-ho, sense moure objectes ni modificar la llum. Sóc conscient que quan heu triat un espai per al vostre casament, sigui un castell del segle XII, una boda rural en una masia o una boda tradicional en una església, el que realment voleu és mantenir el record del caliu i l’essència del vostre dia.

El meu estil és el documentalisme fet des de la creativitat i la sensibilitat, i és per això que busco una fotografia perdurable, mimada des de el moment de la captura fins al revelat.

Encén els altaveus, dóna-li al play i gaudeix del slide…

—–

Todas las bodas son diferentes y todas tienen algo que las hace especiales, y cuando tienes la oportunidad de fotografiar una como la de Lis y Eric, te sientes afortunado.

Tienes la suerte de poder trabajar para una pareja que confía plenamente en ti y que te da toda la libertad creativa para hacer lo que quieras.

Me gusta fotografiar lo que veo sin alterarlo, sin mover objetos ni modificar la luz. Soy consciente de que cuando habéis elegido un espacio para su boda, sea un castillo del siglo XII, una boda rural en una masia o una boda tradicional en una iglesia, lo que realmente deseais es mantener el recuerdo del calor y la esencia de vuestro día.

Mi estilo es el documentalismo hecho desde la creatividad y la sensibilidad, y es por eso que busco una fotografía perdurable, mimada desde el momento de la captura hasta el revelado.

Enciende los altavoces, dale al play y disfruta del slide…

Localització: Casa Periques

Perruqueria: Ica García

Vestit núvia: Rosa Clará

Llenceria: La Perla

Vestit nuvi: Señor

Càtering: Coco Càtering

Vi: Vintae

Inma és motard, com jo.

Se sent feliç quan condueix a «la Nena» (com ella anomena a la seva Sportster Iron 883 del 2010).

Aquest book era per a les dues.

A les fotografies he intentat plasmar la sensació de benestar i les «good vibrations» que pot arribar a desprendre una Harley Davidson.

«Alguna cosa passa a 150 quilòmetres per hora. Els tubs d’escapament ofeguen qualsevol so. La vibració del motor va al ritme del cor. El camp de visió se centra en l’immediat. I de sobte, ja no estàs sobre la carretera, estàs dins, sent part d’ella. Trànsit, paisatge, policia… són només trossos de cartró que volen mentre passes. De vegades oblido aquesta sensació. Per això m’encanten aquests viatges llargs. Tots els teus problemes, tot el soroll, se’n van. Res pel que preocupar-se excepte pel que està davant teu. Potser aquesta és la meva lliçó d’avui… aferrar-me a aquests simples moments, apreciant-los una mica més. No queden molts d’aquests.»

(Jax Teller, Sons of Anarchy)

—–

Inma es motera, como yo.

Se siente feliz cuando conduce a «la Nena» (como ella llama a su Sportster Iron 883 de 2010).

Este book era para las dos.

En las fotografías he intentado plasmar la sensación de bienestar y las «good vibrations» que puede llegar a desprender una Harley Davidson.

«Algo pasa a 150 kilómetros por hora. Los tubos de escape ahogan cualquier sonido. La vibración del motor va al ritmo del corazón. El campo de visión se centra en lo inmediato. Y de repente, ya no estás sobre la carretera, estás dentro, siendo parte de ella. Tráfico, paisaje, policía… son sólo trozos de cartón que vuelan mientras pasas. A veces olvido esa sensación. Por eso me encantan estos viajes largos. Todos tus problemas, todo el ruido, se van. Nada por lo que preocuparse excepto en lo que está frente a ti. Quizás esta es mi lección de hoy… aferrarme a estos simples momentos, apreciándolos un poco más. No quedan muchos de éstos. «

(Jax Teller, Sons of Anarchy)

Madera & Chocolate Wedding Magazine és una revista de tendències de boda que acaba de veure la llum. Amb un format diferent a les que actualment podem trobar, aposta per donar un gir al món dels casaments presentant propostes arriscades i trencadores.

El tema escollit per al primer número ha estat el barroc. A les seves pàgines podreu trobar una selecció d’opcions que tenen com a fil conductor de la boda barroca.

Us deixo amb algunes imatges de l’editorial que vaig fotografiar per al primer número. A la revista, més.

Madera & Chocolate, moltes gràcies per comptar amb mi.

Modelo Cristina Martínez

Localización: El Siglo (Sant Cugat)

Maquillaje y peluquería: Agnés Sunyer

Ramos: Madera & Chocolate

Diseños de Imma Clé, Santos Costura, Katarina Grey, Fili Plaza, Agnés Sunyer, Mr. Right

Localització: Mas Mascaros

Perruqueria: Maria Teresa (972760845)

Cotxe de cavalls: Equinatur

Mestre de Cerimònia: Toby Harper

Càtering: Restaurant Can Joan

Estilisme: Unique

Maquillatge: Yhm Love

Model: Regina

Que no m’agrada l’esport és una cosa que saben molt bé els que em coneixen mínimament.

O millor dit, no m’agradava fins que vaig assistir a un partit de Roller Derby.

Fa uns mesos vaig descobrir un esport de contacte que es juga sobre patins. Em va cridar l’atenció el suficient, en part va tenir la culpa que em vingués al cap la pel·lícula «Whip It. Rollers girls, noies sense fre» que havia vist recentment amb els meus fills en una sessió de videoclub en família… i em va picar la curiositat.

Vaig descobrir que a la meva ciutat teníem una lliga pròpia, la Barcelona Roller Derby (BRD) que forma part de la WTFDA Apprentice League Program i un equip el nom convidava a visitar: Ingles de Acero.

Vaig assistir al meu primer boot sense saber exactament que era el que anava a veure. I em vaig enganxar.
Totalment amateur, autofinançat i que és possible gràcies al gran esforç del seu grup de patinadores, staff i col·laboradors. Et manté en tensió des del primer minut encara que no coneguis el reglament i no t’assabentis molt bé del que està passant a la pista (es soluciona veient més bouts).
Recentment han aparegut en l’anunci «Si no costa, no val la pena» de la cervesa Voll-Damm dirigit per Jaume Balagueró.

Estic encantadíssim d’haver fotografiat en acció i de poder seguir fent-ho.

Noies, sou molt grans. Ens veiem en el proper bout!

Podeu trobar més informació sobre elles a la seva web:

 barcelonarollerderby.es

Equips presents en les fotografies:

Roller Derby Porto, Maiden Grrders, BSTRDS Stockholm, Sicarias del Cierzo, Rayo Dockers Valencia.

* QUE EL 2014 US OMPLI DE ABRAÇADES, PETONS I FOTOS

Llistat de professionals que han participat en la boda:

Localització: Can Ribas

Vestit: Pronovias

Ram: Urban Plant

Anells: Pia Amat

Disseny Gràfic: 2Brain

Video: Acaymo Tejera, Pablo Suárez y Juan Carlos Tejerina

La Valeria i el Martín van contactar amb mi des de l’Argentina. Venien de viatge a Europa i volien casar-se a Barcelona.

Una boda petita, molt petita. Tant que únicament vam estar ells dos, el capellà que va oficiar la cerimònia i jo.

El lloc escollit va ser el Monestir romànic del Poble Espanyol, que és una recreació parcial en una mateixa construcció, de tres monestirs catalans diferents: la façana de Santa Maria de Porqueres, el campanar de Taradell i el claustre de Sant Benet de Bages.

Una boda molt, molt íntima d’una parella encantadora amb la qual vaig estar poc més de tres hores.

Moltes gràcies per confiar en mi des de tan lluny.

Fa fred i ve de gust deixar-se acariciar pels últims raigs de sol del dia.

De lluny observem com estan creixent, com cauen, s’aixequen, superen obstacles i vénen cridant:

– Ho heu vist? Ho heu vist?

I entre rialles, abraçades i salts segueixen creixent.

A l’iPhone sona «It ‘s dark» de Chuck Ragan.